Proves de resistència per a centrals nuclears

La catàstrofe de Fukushima ha demostrat una vegada més que l'energia nuclear està inevitablement lligada a riscos incalculables. És obvi que també es podrien produir accidents greus en països molt desenvolupats.

El Consell Europeu ha decidit, per aquest motiu, comprovar la seguretat de les centrals nuclears d'Europa duent a terme avaluacions de riscos i de la seguretat (els denominats stress tests o proves de resistència).

No obstant, s'ha limitat l'abast i el calendari d'aquestes comprovacions. Les proves confirmen, però, que tots els reactors europeus tenen deficiències pel que fa a determinats criteris bàsics de seguretat i que totes aquestes instal·lacions s'haurien d'actualitzar tècnicament.

Els Verds considerem que les proves de resistència ben dissenyades són adequades per a identificar els riscos associats amb l'energia nuclear.

Per tant, cal inspeccionar a fons les instal·lacions; les simulacions sobre el paper no són suficients.

Les proves de resistència serioses han d'incloure tots els factors de risc rellevants, com per exemple l'envelliment dels equipaments tècnics, l'amenaça d'atacs terroristes o la probabilitat d'errors humans.

També tenim la convicció que aquestes proves de resistència només són útils quan se'n poden derivar conseqüències. Els reactors que representen un alt risc per a la seguretat s'han de poder aturar immediatament.

Els Verds van tenir el suport de la majoria en algunes demandes poc significatives. La majoria dels diputats van reconèixer que les proves de resistència només analitzen alguns riscos limitats, com els de tsunami o terratrèmol.

Van admetre que no es pot garantir la seguretat de tots els reactors de la UE fins que no s'hagin avaluat tots els riscos.

Ens va satisfer que el Parlament demanés que els proveïdors d'energia nuclear es fessin càrrec dels treballs de renovació i condicionament. Però com que la posició del Parlament pel que feia a les proves de resistència no era vinculant jurídicament, quedava en mans de la Comissió i de les autoritats nacionals de seguretat clarificar-ne els detalls.

Vam convèncer la majoria dels diputats que calia anunciar ja algunes demandes en relació amb la nova Directiva sobre seguretat nuclear. Entre aquestes hi ha mesures preventives per a les zones properes a centrals nuclears i l'exigència que aquestes s'equipin sempre amb les tecnologies de seguretat més modernes.

El grup del PPE i gran part de l'ALDE van votar contra les demandes centrals dels Verds. Van aconseguir que les proves de resistència acabessin sent més aviat un exercici de relaxació per a la indústria nuclear.

Només van donar suport a les proves amb la condició que no poguessin tenir conseqüències serioses: que no s'hagués d'aturar cap reactor com a conseqüència dels resultats de les proves.

Però les proves eren de totes maneres un exercici fictici. Cap dels inspectors no posaria els peus en una central nuclear durant les proves.

Les simulacions haurien d'excloure els factors de risc més importants. Entre ells hi ha la fatiga dels materials, els accidents aeris greus, els actes bèl·lics, els actes de terrorisme i els errors humans.

Gràcies als vots del grup S&D, el Parlament va demanar que els operadors de centrals nuclears només haguessin de suportar el mínim absolut dels riscos financers en cas de màxim accident previsible.